Dia 9 (De Palenque a Mérida en bus) i dia 10 (Ruta per la Riviera Maya)


 Un dels principals problemes que vam tenir a l'hora de muntar el viatge va ser la informalitat en el tema dels horaris dels vols que ens van afectar fins al darrer dia (ja arribarem). El problema més greu el vam tenir el dia 9, on la idea era anar de Palenque a Villahermosa (Tabasco) per agafar un vol que ens portés a Cancún i des d'allà llogar un cotxe per recòrrer la península del Yucatán. Però pocs dies abans ens van cancel·lar aquest vol i ens vam quedar penjadíssims, per tant l'única opció que teníem era un altre viatge etern en bus que ens portés a Mérida la capital de Yucatán, una ciutat que no entrava en el pla original del viatge però que ens va sorprendre. El dia 10 el vam passar intentant trobar una platja per poder dir que ens havíem banyat al Carib, no obstant ens vam poder menjar algun dels millors tacos del viatge.

Día 9: Bus Palenque-Mérida

El dia va començar a Palenque després d'una nit on no vam tenir llum i per tant tampoc teníem l'esmorzar que vam pagar... per sort a prop de l'estació de busos ADO de Palenque vam trobar La Fondita del Medio un petit bar d'esmorzars on vam recarregar forces amb un Sandvitx Club espectacular. El nostre bus va sortir puntualment (realment un cop programats els transports mexicans funcionen realment bé) i als pocs quilòmetres de sortir de Palenque el paisatge ja va canviar. Vam entrar a l'estat de Tabasco i tot es va fer pla i monòton pràcticament sense poblacions fins arribar a Mérida. Viatge llarg que vam passar com vam poder (moments de molta crisis al bus amb la pudor que feia). A la ciutat de Mérida, aquesta primera nit ens vam allotjar a l'Hotel Montejo en ple centre de la ciutat i des d'allà vam anar a fer una volta per aquesta preciosa ciutat caribenya Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d'una ciutat colonial amb molt encant que a més de palauets colonials destaca el Paseo de Montejo, un carrer ple de palaus dels segles XIX i XX com el de Cantón o la Quinta Montes Molina. Molt agradable el passeig per aquesta zona de la ciutat, fruit de l'ambient de la ciutat vam decidir prendre una Marquesita, un dels aperitius més típics del Yucatan: una mena de crepe enrotllada dolça o salada. Podem dir que per la nostra primera a Mérida no vam triar gaire bé el lloc.

El dia per Mérida va acabar passejant pel centre on ens van agradar especialment el Parc de Santa Llucia i el Zócalo. A la darrera entrada veurem més sobre Mérida.

Allotjament i Sopar

 Com hem dit vam triar per dormir l'Hotel Montejo, situat en un palau del centre és un hotel que necessita una reforma urgent perquè realment és un hotel amb encant vingut a menys... Per sort tenia piscina molt agradable i l'esmorzar estava prou bé.

Per sopar aquesta nit a Mérida ens vam decantar per Museo de la Gastronomía Yucateca , un restaurant en un palau de la ciutat realment cuidat i on vam sopar molt bé provant alguna de les especialitats de l'Estat yucateca com la Cochinita Pibil o la Longaniza de Valladolid. Lloc al que tornar a Mérida.

Día 10: Ruta per la Riviera Maya

Un cop esmorzats ens vam dirigir a recollir el nostre cotxe a la central d'Alamo a Mérida. Ja sabeu com són aquests tràmits i ens esperàvem el pitjor... per sorpresa nostra segurament hagi estat el millor lloguer de les nostres vides: ràpid, eficient i sense lletra petita. No sabíem si creure que allò era de debò. Un cop recollit el nostre cotxe, ens vam dirigir cap a Tulum per veure si arribàvem a les ruines i també fer una mica de platja. Tot i que no som gaires fans del turisme de platja, ja que estàvem per la zona ens va venir de gust veure com era el Carib i per això vam descartar les ruines de Cobá i ens vam dirigir directament a la costa. A Tulum no vam triar bé ni l'hora per arribar ni la platja, però si que ho vam fer molt bé amb el restaurant. Un cop acabats de dinar ens vam dirigir a les ruines de Tulum però ja estaven tancades.

Aquí comença la nostra odissea particular per la Riviera Maya. Després d'intentar entrar a dues platges públiques (ja que la majoria de la costa està controlada pels grans grups hotelers) on no vam poder anar perquè les tortugues estaven desovant, vam arribar a Playa del Carmen on per fi vam trobar una minúscula platja pública on ens vam poder banyar abans de marxar cap a Valladolid on dormiríem. La sensació però va ser de que no enteníem com la gent es feia tantes hores de vol per allò... En fi, cadascú és com és.

De camí cap a Valladolid ens va ploure força i vam arribar ja de nit a l'hotel que havíem triat i del que parlarem com de tot el que fa referència a Valladolid, en la propera entrda.

Conduir a Yucatán 

Una de les coses que més llegíem als fòrums i als comentaris respecte a planificar un viatge a Mèxic és que no lloguéssim cotxe excepte a la zona de Yucatán on hi havia divisió d'opinions. Un cop haver-ho fet, podem dir que va ser un dels grans encerts del nostre viatge ja que ens va permetre visitar molt més del que haguéssim fet amb transport públic. Les carreteres de la zona són molt bones, no hi ha cap perill destacable i la polícia té presència però tampoc és la banda d'estafadors que alguns et diuen que és. La gent no condueix especialment malament i a diferència d'altres zones d'Europa no veus cap cosa destacable a la carretera que et faci posar-te les mans al cap.

 Restaurant a Tulum

 A Tulum no vam encertar gairebé amb res, però si amb el restaurant que vam triar, Los Aguachiles, que va ser tot un encert i on vam menjar alguns dels tacos més memorables del viatge a més dels aguachiles, un descobriment que vam fer a Mèxic i que s'assembla molt al Ceviche. Es tracta d'una terrassa gran amb un servei bastant ràpid i ambient jove on tenen una carta centrada en el peix fresc i el marisc. Només per dinar aquí va valdre la pena arribar-nos a Tulum

Comentarios

Entradas populares de este blog

Dia 7: Cañón del Sumidero i Chiapa de Corzo

Mèxic, el paradís desitjat