L'inici de la jornada d'una ruta pels EEUU comença buscant una màquina de gel en un motel i buidant l'aigua de la nevera... rutina de vacances. Un cop fetes aquestes tasques bàsiques de supervivència sortim de Flagstaff, ciutat que malauradament no vam poder visitar i ens dirigim cap a Monument Valley, en la frontera entre Utah i Arizona, on ens trobem ara. El paisatge definitivament ha canviat, ja no és desèrtic si no que s'assembla més al que estem acostumats per exemple de la Meseta castellana. Als pocs km de sortir a Flagstaff, parem a un lloc que sembla curiós (és una parada quasi improvisada), es tracta de Wupatiki National Monument, un paratge protegit on hi ha ruines dels natius americans, en aquest cas dels Pueblo. El lloc és impressionant, no només pel paisatge semi estepari sinó que també per aquelles construccions que s'assemblen a una mena de castells i que no relacionaríem mai amb la imatge que tenim dels indis americans. A més, de tot això, aquest lloc es pot gaudir pràcticament en solitud... Un lloc digne de veure i que no sé si gaire gent coneix.
Seguim la ruta direcció nord fins al proper lloc de parada, Kayenta. Entrem a la reserva Navajo, en aquest territori les lleis que s'apliquen són la dels indis navajos, els quals gestionen tots els recursos naturals de la zona, almenys els protegits per la qual cosa l'American Pass aquí no serveix. A nivell social, es veuen molts més natius tot i que tampoc tenim contacte amb ells més enllà dels treballadors del
Burger King de Kayenta. Menció especial per aquest Burger King, que deu ser un dels més curiosos del món, ja no només perquè estigui en mig de la nació Navajo sino perquè dins té un petit museu. Bé, més que un museu es tracta d'una exposició sobre la participació dels indis navajo durant la II Guerra Mundial, concretament els van utilitzar per fer transmissions en la seva llengua. El lloc ens va semblar curiós també per la presència d'un paio d'aquells estranys que creus que només poden existir aquí: Un senyor vestit mig de predicador mig de protagonista de pel·lícula de Tarantino que deia que era el sheriff del poble i que anava passejant pel Burger King parlant amb turistes i fent veure que observava alguna cosa... Escena surrealista que no sabem si tothom va veure...
Un cop dinats a Kayenta ens vam dirigir cap a Monument Valley, un d'aquells llocs que teníem marcats a l'agenda, no tant perquè sapiguéssim que anàvem a veure en sí, sinó per com ens havien parlat del lloc... i realment no exageraven. Diria que aquesta reserva en mig de l'Amèrica àrida i just en la frontera entre Arizona i Utah va ser un dels espais naturals que més ens van impressionar. La immensitat de l'espai, el seu color, el silenci, les formes de la roca... És un d'aquells espais que les fotos no fan justícia i que el que veus en directe sempre és més impressionant en directe. La visita del parc (gestionat pels navajos i per tant de pagament) dura unes 2 hores i es fa en el teu propi cotxe (sempre i quan portis un cotxe alt tipus SUV o tot terreny). La terra és vermella, la vista infinita i les roques que es veuen al llarg d'aquell immens espai semblen esculpides. Hi ha diversos miradors per gaudir d'aquestes roques i finalment arribes a un dels punts més fotografiats, el John Ford Point, dit així perquè el director de westerns estava enamorat d'aquest lloc i va gravar escenes de diverses pel·lícules.
Un cop acabat de visitar aquest impressionant lloc vam creuar la frontera estatal i vam entrar a Utah, un dels estats més mítics de l'oest nord-americà. Aquí el primer que vam fer va ser fer-nos fotos a un altre dels punts cinematogràfics de la ruta, el Forrest Gump point, al mig de la carretera i on Forrest Gump va deixar de córrer després de recórrer mig món.... A partir d'aquí el paisatge és més sinuós i s'entra en zones de congost. Realment el lloc és espectacular, no portem gaires dies aquí però ja veiem que aquest viatge serà especia i més quan després d'una petita desviació entrem al parc estatal de Goosencks, per veure una de les ferradures tan característiques dels rius de l'oest americà. En aquest espai de diversos km2 el riu només recorre un parell de quilòmetres, impressionant i de nou estem sols. Parem a Bluff on es pot veure gratis un campament mormó, realment força interessant i on s'explica la vida dels pioners mormons que van colonitzar aquesta zona.
Una de les anècdotes del viatge ens passa al poble de Blanding, pocs quilòmetres més enllà on vam tenir la nostra primera (i única) trobada amb la policia. Concretament el sheriff o el seu ajudat, ens van aturar per excés de velocitat (tampoc gaire) i ens van demanar els papers. El sheriff, abrumat per la quantitat de documents que li vam entregar (DNI, Carnet de conduir, carnet internacional, passaport...) va pensar que èrem el públic objectiu per posar-nos una multa i ens va deixar anar no sense recordar-nos abans que anar els primers en una carretera de Utah significa ser els més ràpids. Després d'aquest petit susto, i assumint que no podrem anar al Canyonlands National Park perquè aviat es farà de nit, ens desviem per veure un d'aquells punts curiosos d'aquesta zona on la presència índia és important: la Newspaper Rock, una pedra a 4 passes de la carretera que està plena de dibuixos de diverses èpoques fets en la seva majoria pels pobles natius que vivien en aquesta zona.
Un cop feta aquesta petita visita, ens dirigim ja cap al nostre destí final: Moab, al qual s'arriba seguint un congost. Arribem a Moab de nit, ens allotgem al motel Big Horne Lodge, un bon motel a peu de carretera al mig del poble. Aquell dia cansats com estàvem havíem de passar per la bugaderia si o sí i així va acabar el nostre intens primer dia per l'estat de Utah. Un dia que realment havíem gaudit.
Comentarios
Publicar un comentario