Quan planifiques un viatge sempre hi ha un dia que et genera dubtes sobre la viabilitat de poder tirar-ho endavant. En aquest viatge on haviem de fer tants quilòmetres i recòrrer un espai tan gran només depenent de nosaltres mateixos, aquest dia 8 era el dia que podríem catalogar com a "complicat". Es tractava de fer prop de 1000 km, prèvia vista al Arches National Park, creuant tot l'estat de Colorado de punta a punta.
El dia va començar a Moab, Utah, ciutat que havíem triat com a base per veure aquella zona que té una gran concentració de Parcs Nacionals. Nosaltres va triar visitar un d'original, Arches: un típic paisatge de l'oest americà amb formacions rocoses particulars. Com tots els Parcs Nacionals que vam visitar realment el lloc era impressionant i molt fàcil de visitar. Potser des del nostre punt de vista europeu és estrany valorar positivament un parc nacional que es pot visitar a través d'una carretera panoràmica, però realment penso que els Parcs Nacionals americans estan molt millor preparats que els nostres en tots els aspectes.
El primer que trobes a l'arribar a Arches és una zona anomenada Park Avenue, donat les semblances amb l'avinguda de NY, però en aquest cas tot fet en pedra. Simplement impressionant, un gran espai de torres de pedra de totes les mides i formes... A partir d'aquí diverses formacions rocoses de tot tipus de nom i semblances: les Three Gossips, Elephant Rock i un dels símbols del parc, Balanced Rock. A partir d'aquí comencen les arcs pròpiament dits: Double Arch. Aquí vam caminar fins a North i South Window Arch i tot i que la calor era impressionant realment va ser una gran experiència arribar al peu dels arcs.
A partir d'aquí vam anar per feina donat que les hores estaven passant i ens quedava una dura jornada per davant. Els següents punts els vam veure una mica de passada: Delicate Arch (símbol de Utah) i Devil's Garden on vam fer una petita caminara, però la calor era ja insuportable.
Vam desfer el camí per la carretera d'Arches i després de posar benzina a Moab vam entrar en la que segurament va ser el tram de carretera més maco de tot el viatge (i hem de dir que la competència era ferotge perquè vam passar per carreteres que eren autèntiques atraccions). Es tractava de la Utah 128 una carretera que vorejava el riu Colorado durant 60 kms. i que era preciosa, ja no només per poder veure el riu de tan a prop si no perquè passava per tot tipus de paisatges: arcs, una mena de petita gorja, ranchos, una mena de Monument Valley anomenat Castle Rock i un d'aquelles parades curioses del viatge, un museu del cinema al mig del no res que explicava les pel·licules que s'havien gravat a la zona de Moab.
Després de fer la 128 sencera vam arribar a la Interestatal 70 des d'on ens vam acomiadar de Utah i vam entrar a Colorado, estat que només veuríem de passada però que ens va causar una gran impressió. Tot va començar bé en aquell estat quan vam parar a dinar a l'Stayhorn Grill a Fruita, un poble famós per tenir una escultura d'un pollastre sense cap, en Mike que realment va existir. El restaurant, molt recomanable, era la típica brasa gran on es menja una carn espectacular amb un servei amable en el que vam despertar curiositat donada la nostra procedència.
Acabats de dinar, ens quedaven encara molts quilòmetres per arribar a Cheyenne, la capital de Wyoming. A partir d'aquí la Interestatal 70 es converteix en una autovia espectacular a la riba del riu Colorado (que té una gran capacitat de crear paisatges meravellosos) i de l'Eagle. És una delícia veure com passem del desert a l'alta muntanya (estàvem creuant les Rocoses) en menys de dues hores. De la calor infernal que vam passar a Arches pel matí a la fresqueta que es respirava a les afores de Denver on vam posar benzina... Es feia de nit arribàvem a la capital de l'Estat, ciutat que diuen que és una de les de millor qualitat de vida del país però que no teníem temps de veure en aquell moment.
Donat que arribàvem tard, vam decidir parar a sopar a mig camí entre Denver i Cheyenne, concretament al poble de Fort Collins, una zona residencial de Denver on vam anar a petar a un restaurant asiàtic una mica desangelat, on vam sopar i vam marxar per acabar de fer la darrera hora de viatge que ens quedava fins a la capital de Wyoming, Cheyenne a on vam arribar a prop de la mitja nit i ens vam quedar a l'hotel
Cheyenne Guest Inn, autèntic Motel de carretera situat a les afores de la ciutat en el creuament de dues Interestatals. El dia havia estat dur, per nosaltres i pel cotxe que havia fet tot aquell trajecte amb canvis de temps i temperatura sense adonar-se. Marxàvem a dormir fins al dia següent...
Comentarios
Publicar un comentario