Dia 3: Tlatletolco, Guadalupe i Teotihuacan

 El tercer dia per terres mexicanes vam matinar per anar cap al Palau de Bellas Artes on ens esperava el bus de Civitatis que ens va portar per Tlatletolco, la Basílica de Guadalupe i el plat fort de la jornada, el jaciment de Teotihuacán un dels llocs més impressionants i plens de misteris de l'antiguitat. El dia va comenár a Tlatletolco, la Plaça de las Tres Culturas

Tlatletolco, Plaza de las Tres Culturas

Encara dins de la immensa Ciudad de México, la primera parada va ser a la Plaza de las Tres Culturas, on estava situada la ciutat de Tlatletolco en època mexica de la que encara es veun alguns dels seus murs. El nom (Tres Culturas) li ve de que en aquest espai conviuen ruines mexicas, una esglèsia colonial i edificis moderns constr




uïts pels Jocs Olímpics de Mèxic. És en aquest moment quan la plaça es fa famosa per l'assassinat a mans de l'exèrcit per ordre del govern de desenes de persones en aquest lloc, fruit d'una manifestació d'estudiants a pocs dies de la inaguració dels JJOO. Aquesta massacre que encara es commemora, va ser el principi del final del PRI com a partit hegemònic a Mèxic. Dit això, Tlatletolco és interessant si et porten i t'ho expliquen, però no tant com a visita expressa si vas per lliure a CDMX, ja que pràcticament el que pots fer és veure des d'un  mirador les ruines i l'esglèsia.

Basílica de Guadalupe

Una mica més al nord, arribem al complex de la Basílica de Guadalupe, una petita ciutat dins de la ciutat. Al ser un tour organitzat (ja sabeu com funcionen les coses), ens porten a una botiga de souvenirs de la Verge on ens expliquen la importància de la imatge que veurem i la llegenda que l'envolta. La Basílica on ara està la imatge és un edifici circular immens on al centre de l'altar envoltada de banderes hi ha emmarcada la imatge de la Vírgen de Guadalupe, patrona de Mèxic i fins a cert punt peça clau en la conquesta de Mèxic i l'extensió del cristianisme pel país, ja que a aquesta verge se li van assimilar qüestions de culte mesoamericà. De fet la verge va apareixer en el sac de cànem que portava posat en un moment donat un indígena, és allò el que veurem a través d'una passarel·la amb cadires mecàniques. Un lloc realment curiós i digne de visita, en el complex es pot veure també l'antiga basílica un bloc immens que s'està enfonsant, realment deu ser una de les esglésies amb més pendent del món.

Teotihuacan

El plat fort de la visita era Teotihuacan on vam arribar després d'una hora de trajecte per la connurbació de CDMX. La primera parada va ser a un lloc de souvernirs d'oxidiana, gorros i mezcal, on ens van fer una degustació i ens van explicar la importància de la oxidiana. La senyora que feia l'explicació era molt simpàtica, però estava una mica obsessionada amb el sexe, tot sigui dit. De totes formes, vam fer el guiri i vam comprar dos barrets que després no sabríem que fer amb ells. Seguidament i abans d'entrar a les ruines ens van dur a dinar a un lloc que semblava la Cantina de Port Aventura, però on tot era pitjor que allà. Segurament va ser el pitjor dinar que vam fer a la nostra estada a Mèxic fins al punt de no haver menjat el que vam demanar si no el que ens van voler portar... Realment un lloc força prescindible. Finalment vam entrar a Teotihuacan i se'ns va passar l'emprenyament que teníem pel dinar. Majestuós i immens, Teotihuacan, va ser durant segles el centre de la cultura mesoamericana però poc es conneix sobre la gent que vivia aquí ja que no s'han trobat tombes i es pensa que estaven governats per una tetrarquia (4 governants). El jaciment està presidit per dues piràmides gegantines (la del Sol i la de la Luna), connectades per la Calzada de los Muertos. Realment un espai immens i brutal, ple de petites piràmides i algunes pintures entre d'altres edificis. El jaciment dóna per passar el dia sencer ja que té molts kms a recòrrer, però realment no disposaven d'aquest temps ja que ens havien deixat només hora i mitja de llibertat. Suficient però, per recòrrer la Calzada de los Muertos.

De tornada a CDMX vam tenir algun que altre problema per passar per un carrer amb el bus, el que ens va oferir uns minuts de diversió després d'haver patit les retencions de l'entrada a CDMX. Finalment i com pensàvem que era la nostra última nit a la ciutat, vam decidir anar de taquerías, la millor forma de sopar a la capital mexicana.

Balanç de la visita guiada

Assumint que els tours guiats tenen les seves coses, però són molt còmodes, el balança és al nostre parer positiu. És cert que sobren estades a botigues de souvenirs, i una horeta més a Teotihuacan no aniria malament... però no es pot dir que no tinguis temps a veure el bàsic del jaciment. La visita a la Basílica i a Tlatletolco a més són dos complements que anant per lliure no gaudiries. Crec que repetiríem si tornèssim.