Dia 4: Catedral, Templo Mayor i ens anem cap a Oaxaca

 El que pensàvem que seria el nostre darrer dia a Ciudad de México va tenir més hores allà de les esperades perquè (com sembla que és habitual o al menys ens va passar freqüentment), ens van retardar el nostre vol a Oaxaca de Juárez. De totes formes, vam aprofitar això per fer un últim recorregut per la capital Mexicana i descobrir un museu molt maco que no esperàvem: el del Templo Mayor. Per la tarda vam arribar a Oaxaca de Juárez, ciutat colonial d'un gran ambient i realment molt maca. 

Catedral

Un cop esmorzats i acordat amb l'hotel el taxi que ens portaria a l'aeroport, ens vam tornar a endinsar cap al Centre Històric de la Ciutat de Mèxic, en aquest cas vam dirigir-nos a la Plaza de Santo Domingo on la guia deia que estava ple de redactors de documentació oficial... si que vam trobar algú, però tant com ple... De totes formes la plaça val apropar-se. D'allà ens vam dirigir cap al Zócalo, per visitar la Catedral Metropolitana, un dels dos edificis que presideixen la Plaça principal de la capital mexicana (l'altre és el Palacio Nacional, que en aquell moment estava tancat). La Catedral és un immens edifici barroc que ja impressiona per fora i que és molt maco per dins. És un dels edificis que va patir la construcció de la ciutat sobre un llac, el pes d'aquesta mole va fer que el terra tingui bonys i que sembli que en qualsevol moment l'edifici cedira. Però val la pena visitar aquest gran edifici, on podreu gaudir d'un retaule major molt maco a l'estil del que hi ha a la catedral de Sevilla per exemple.

Templo Mayor

A la sortida i com teníem temps ens vam dirigir a les ruïnes i el museu del Templo Mayor de l'antiga Tenochtitlan, prop del Zócalo, es va convertir en un dels imprescindibles de la capital mexicana. Les ruines es visiten mitjançant unes passarel·les per la pedra volcànica negra amb les que es van fer les diverses piràmides que hi havia incloses dins de la piràmide que es van trobar els espanyols quan van arribar a aquesta impressionant ciutat. El museu amb moltes peces interessants i molta informació molt interessant sobre l'antiga capital dels Mexicas va ser molt interessant per entendre no només el paper que jugava aquell temple i els déus si no també les relacions econòmiques o l'impacte de l'arribada dels espanyols a Mèxic. Realment un imprescindible.

Com ens va agradar molt, vam anar a dinar al Café de Tacuba, restaurant i bar històric on es poden menjar algunes de les especialitats mexicanes menys conegudes. Potser és una mica més car que la mitjana del que pots trobar a la ciutat, però ja només pel local val pena i realment es menja molt bé. Havent dinats, ens vam dirigir cap a l'hotel per agafar un taxi cap a l'aeroport, on el taxista ens va recomanar que anéssim a Chochimilco si tornàvem a CDMX. Vam prendre nota.

Després d'un viatge molt eficient amb Volaris entre CDMX i Oaxaca, per fi vam arribar a l'estat de Oaxaca, la pàtria dels Zapotecas i per a molts l'estat més autèntic de Mèxic. No teníem gaire temps per visitar aquesta zona però fruit de les recomanacions per part d'amics que havien estat en aquesta ciutat, no vam voler deixar passar l'oportunitat d'anar. I va merèixer la pena... 

Oaxaca de Juárez

En el primer passeig per la ciutat de Oaxaca ja veus que ara sí, has arribat al Mèxic que t'imagines quan prepares el teu viatge: cases de colors, paperets moguts al vent, edificis barrocs i música a les places. Realment Oaxaca és Mèxic reduïda en una ciutat i això encara ho tens més present si penses que a prop tens un dels jaciments més importants del país (Monte Albán) i natura impressionant. A més aquesta ciutat també té fama de ser la capital gastronòmica del país i tenint en compte que el país és Mèxic. Això és dir molt. La primera pressa de contacte va ser molt interessant: Zócalo, Catedral, Andador Turístico i els voltants de la joia cultural de la ciutat, el Convent de Santo Domingo (que vam visitar al dia següent). 

Tips

- Per anar de l'aeroport de Oaxaca al centre de la ciutat, vam optar per uns transports col·lectius l'stand del qual està a la mateixa terminar del modern i petit aeroport. Aquest transport et porta al teu hotel en 15-20 minuts. Un encert.

- A Oaxaca nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Boutique Casa Abuela María, bastant cèntric però no a l'ametlla central. No vam tenir sort amb l'habitació que ens va tocar (extremadament petita), però el lloc estava nit i el personal era molt amable. Cap queixa en aquest sentit.

- En el sopar si vam encertar plenament i es que vam anar a Zandunga un lloc on provar el menjar de l'estat (on destaquen els diversos moles o les tlayudas). El lloc és impressionant, un pati d'una casa a prop de Santo Domingo i del menjar que dir... cal provar-ho. No és un lloc barat però el que menges és de qualitat i molt ben presentat. Un lloc al qual tornar.