Dia 6: San Cristobal de las Casas, San Juan Chamula y Zinacantán

El nostre primer dia a Chiapas va començar ben d'hora després d'una llarga nit de viatge nocturn des de Oaxaca. Després d'esmorzar un meravellós sandvitx club a Via Vai Cafeteria i de deixar les maletes al nostre hotel durant les següents nits, ens vam dirigir per un dels andadors turístics a veure si èrem capaços de contractar una excursió per visitar un dels llocs que més ens havien recomanat: San Juan Chamula. Finalment vam tenir sort i a l'hora següent sortia un grup amb l'agència Pasión por Chiapas

San Juan Chamula

San Juan és una petita localitat molt propera a San Cristobal de las Casas habitada majoritariament pels Chamulas, un grup ètnic d'origen maia. Es caracteritzen bàsicament per la forma de vestir, per ser una societat super tancada amb la seva pròpia organització i principalment per la seva església on es barregen cultes catòlics amb precolombins... Realment es tracta d'un imprescindible si disposeu d'unes hores a San Cristobal.

La visita va estar molt bé perquè el guia ens va explicar una mica el funcionament dels Chamula així com també la realitat d'aquest grup que veureu vendre o mendigar a San Cristobal però que destaca per la seva quantitat d'ingressos econòmics. També ens va explicar les regles bàsiques de la visita a l'església: prohibit terminalment fotos i vídeos. 

L'església és un edifici molt simpàtic blanc amb alguns detalls en verd i una ceiba (arbre sagrada maia) plantat al davant. Un cop traspassada la porta, el viatge sensorial era dels que queden pel record: L'església és d'una única planta i a primera vista destaca bàsicament perquè no hi ha bancs, el terra està cobert de branques de pi i hi ha una boira produïda per la gran quantitat d'espelmes que cremen per tot arreu. El lateral està ple de petites capelles amb figures de sants, uns quants d'ells marginats en una cantonada perquè van sobreviure a l'incendi que va tenir el temple. Pel terra un munt de gent fent ofrenes, amb espelmes, gallines, llaunes de Coca-Cola... No es pot explicar, millor veure-ho per intentar entendre alguna cosa.

Zinacantán

A prop de San Juan hi ha el poble veí de Zinacantán, que continua mantenint les tradicions del seu grup ètnic, però sense rastre de sectarisme i perfectament integrats dins de les estructures de l'administració mexicana. A Zinacantán vam visitar un teler on ens van explicar els procediments de fabricació de les artesanies del poble així com una degustació de tacos fets anb formatge i tortitas al moment. Realment la típica visita turística que fas quan contractes una agència però que realment va tenir un punt interessant.

Un cop acabada la visita ens van retornar a San Cristóbal, on vam m



enjar en un italià que tampoc destacava (necessitàvem una dosi de pasta) i després de dinar vam anar a descanasar al nostre hotel.

Per la nit, vam recòrrer els andadors turístics i ens vam apropar a l'església de Santo Domingo, que té una portada molt maca que per desgràcia no es pot apreciar perquè davant hi ha un mercat d'artesanies immens ple de plàstics, que hem de dir que ens a guarir de la pluja que queia. 

San Cristóbal és una ciutat encantadora, no tant pels seus monuments com pel seu ambient, els seus carrers i la seva ubicació. Realment es tracta d'una de les ciutats que més ens va agradar del nostre viatge a Mèxic.

Hotel

A San Cristobal ens vam allotjar a Posada el Zaguan, lloc molt maco i còmode on s'incloia esmorzar i realment estava bastant cèntric sense necessitat d'estar a la zona més moguda de la ciutat. Totalment recomanable.

Restaurant

Aquesta nit vam sopar a un dels millors on vam menjar durant la nostra estada a Mèxic. El Secreto, restaurant de cuina mexicana d'autor a un preu bastant raonable. Es tracta d'un lloc no molt grani amb un servei i atenció molt bo. El menjar és espectacular, ens va agradar especialment els aguachiles i també vam provar diversos tipus de tacos. Un lloc per repetir.