Dia 8: Cascades d'Agua Azul, Misol-ha i Palenque

Començava a les 4 de la matinada el que potser seria el dia més dur del nostre viatge a Mèxic però també en el que viuríem una de les grans fites del mateix: les ruines maies de Palenque, una de les joies del país.

L'excursió la vam contractar amb Civitatis i vam aprofitar el trajecte per fer el desplaçament cap al nord per encarar el final de la nostra ruta: la Península de Yucatán. No us enganyarem, el trajecte va ser força accidentat... vam sortir de matinada ca

p al lloc on esmorzariem: Ocosingo, la qüestió és que a meitat del tracte per les carreteres de Chiapas ens vam haver de donar la volta ja que ens van informar de que hi havia un "bloqueo" (no vam arribar a esbrinar mai si es tractava d'una acció política -molt freqüent a Chiapas- o bé d'un accident), la qüestió és que un trajecte de 4 hores de sobte es va allargar dues hores més per unes carreteres infernals... S'ha de dir però que el paisatge mentre sortia el sol era preciós.

Més tard del previst vam arribar a un bar de carretera d'Ocosingo per esmorzar, els que heu anat o coneixereu, bàsicament és la versió d'Alfajarín a Chiapas (amb el que comporta). El conductor va aprofitar per explicar-nos que va estar a punt de tornar a San Cristobal però que com el seu cap anava borratxo (literal), finalment va decidir continuar l'excursió perquè havia de recollir gent a Palenque. Com no has d'estimar Mèxic? Un cop esmorzats vam anar direcció a la primera parada del dia les cascades d'Agua Azul.

Agua Azul

Aquestes cascades estan al nord de Chiapas i per desgràcia no les vam veure en el seu millor moment on (si mireu fotos) l'aigua us de color blau turquesa. El lloc en el seu estat original deun ser un lloc espectacular, nosaltres per desgràcia vam anar en època de pluges i tot i el color marró de l'aigua realment eren imponents per la quantitat d'aigua i el soroll. Vam anar amb la intenció de banyar-nos però tothom ens va advertir que era molt perillós i realment ho semblava així que ens vam conformar amb mullar una mica els peus.

Després d'una hora passejant per l'entorn ple de xiringuitos, vam marxar cap a la següent parada: Misol-ha

Misol-ha

Es tracta d'una altra cascada famosa en aquest cas per haver sortit en una pel·lícula de Schwarzeneger o Stallone... Realment era menys espectacular que Agua Azul però també és cert que estava menys explotada. També suposo que va influir el fet que després de tantes hores en una furgoneta tinguéssim unes ganes boges d'arribar a Palenque.

Palenque

Finalment i després d'un munt d'hores de viatge, vam arribar a Palenque. Vam entrar per la tarda un parell d'hores abans del tancament i realment crec que podríem haver estat molt més temps... però de totes formes el que vam veure va fer que oblidéssim totes les hores que havíem passat a la furgoneta. A l'entrada del jaciment, els ocupants de la furgoneta ens vam posar d'acord i vam contractar un guia perquè ens ensenyés el jaciment i després un passeig per la selva. Palenque és diferent a tot el que havíem vist ja no només a Mèxic, si no en el meu cas a la vida: restes d'una civilització important pràcticament en el seu estat original i envoltades de selva. La visita guiada va estar molt bé, el guia ens va explicar tant la importància d'aquella ciutat i de Pakal en el món maia i també el final de la civilització. Vam poder entrar a la tomba de l'anomenada "Reina Roja" (la dona de Pakal). També vam poder pujar a una piràmide i finalment vam fer una petita ruta pels voltants del jaciment, on ens van parlar dels arbres, els animals i també vam poder veure la quantitat de murs que hi ha encara per explorar en aquesta zona.

Un cop feta la visita i sota un diluvi important, el conductor ens va portar al nostre hotel al centre de Palenque, on vam passar la tarda. La ciutat de Palenque, és una animada ciutat de pas sense gaire cosa per veure però interessant per fer una parada a mig camí de Mérida i amb bon transport tant cap a l'Aeroport de Villahermosa com a la ciutat de Mérida.

Hotel

En aquesta ciutat vam dormir en la Posada Águila Real al centre de Palenque. Realment un lloc totalment a evitar no només per l'estat lamentable de les instal·lacions si no principalment per la poca amabilitat de la persona que hi havia a la recepció. En aquest hotel vam estar pràcticament 12 hores sense llum... La ciutat és una parada prescindible així que si tornéssim, recomanaríem dormir a prop del jaciment.

Restaurant

Aquella nit a Palenque, vam sopar a Restaurante las Tinajas just a sota del nostre hotel. Es tractava d'un restaurant de poble però realment vam sopar molt bé i molt a gust. La carta a més dels típics tacos i d'altres plats mexicans destacava per les carns com les milanesas que vam provar i estaven boníssimes.