Darrer dia a Mèxic
S'acabaven les nostres vacances a Mèxic, on havíem descobert un país meravellós durant les dues setmanes que havíem estat. La idea era volar des de Mérida a Ciutat de Méxic i des d'allà amb temps de sobra per agafar el nostre vol a Barcelona. Però no va anar ben bé així...
Vam matinar per agafar el nostre vol intern de Viva direcció Ciutat de Mèxic des de l'aeroport de Mérida, un aeroport modern i còmode, però la cosa no va començar bé. El nostre era l'únic vol amb retard de tot l'aeroport... Retard considerable però que no ens feia perillar el vol a Barcelona però que com us podeu imaginar quan heu de fer una escala, ens va omplir de nervis.
Finalment vam sortir amb unes dues hores de retard i vam arribar a Ciutat de Mèxic, on ens havíem de dirigir a la nova porta per agafar el vol direcció Madrid. Anàvem sobrats de temps i vam decidir dinar a una hamburgueseria (força correcta) que hi havia a la terminal). Tranquilament ens vam afegir a la cua per poder pujar a l'avió mentre un mossèn mexicà ens explicava com estimava Catalunya i ens feia preguntes sobre el procés... Tot bé, fins que arriba el nostre torn d'embarcar i no podem, per una qüestió burocràtica (no donarem més detalls). Ens donen 20 minuts per solucionar aquesta qüestió però ja som conscients de que no serà possible i que perdem el vol... us ho podeu imaginar. Dels pitjors moments que pots viure en un viatge... Ja sabeu havíem de buscar com tornar a Barcelona (no podria ser aquell mateix dia) i també on dormir i tot en un ambient de funeral.
Un cop reposats i amb el bitllet de tornada a les nostres mans després d'unes hores infernals a l'aeroport de CDMX vam decidir conèixer un nou barri ja que ens tocava quedar-nos allà per obligació i vam triar Coyoacán en un hotel que era tot el contrari del que havíem tingut fins el moment (un d'aquells grans hotels de cadena, que estava força bé). Per sort per nosaltres i per salvar-nos del funeral que suposava aquell dia, uns amics de l'Anna estaven aquella nit pel DF i vam decidir quedar amb ells i ofegar les penes amb unes Modelo... gran decisió la nostra, la veritat. Vam estar de cerveses i tacos pel carrer Regina, prop del nostre primer hotel. I entre conversa i conversa sobre com ens havia anat vam passar la nit i ens vam distreure. Tornàvem a l'Hotel i donàvem per acabat aquell dia tan dur però amb final feliç. El següent si que seria el nostre darrer dia a Mèxic.
Coyaoacán és un barri amb molta personalitat, un d'aquells barris que veus que en algun moment ha sigut ciutat o poble. I realment és un lloc amb molt encant i que es trobava a un passeig del nostre hotel. La nostra intenció era anar a la casa museu de Frida Kahlo, però vaja no era possible ja que es requeria reserva prèvia i en aquell moment nosaltres havíem d'estar a Barcelona... Per compensar vam anar a fer una mica de turisme polític a la casa de Lev Trotski. I realment la visita va ser molt interessant ja que la casa estava en el mateix estat que se la va trobar Ramon Mercader quan va entrar a assassinar al líder comunista i la visita ens va servir per entendre una mica més la història contemporànea del país. I si això fos poca cosa, ens va permetre comprar els últims souvernirs ja que tenien samarretes molt xules a la botiga del museu.
D'aquí vam decidir anar a la plaça de Coyoacán, on està el palau on va viure Hernán Cortés amb la Malinche un cop conquerit Mèxic. Avui és l'ajuntament del barri i no es pot visitar, però és un lloc molt interessant on també podem gaudir d'una església dominíca i d'una famosa font amb dos llops que és el símbol del barri.
Comentarios
Publicar un comentario