Continua el nostre periple pel Yucatán des de Valladolid una petita ciutat colonial que és totalment recomanable per la situació i per com és de maca. Matinem a Casa San Roque, l'hotel que estem ocupant al centre de la ciutat i que és molt maco i aquest primer dia ens dirigim a un dels plats forts de qualsevol viatge a Mèxic: Chichén Itzá.
De camí cap allà per la carretera nacional al passar un poble ens aturen una gent que va vestida com de Polícia turística i ens comenten que per anar a Chichén Itza hem de comprar els bitllets allà. Realment confíem ja que no ens ho hem mirat i pensem que pot estar tan col·lapsat que potser si que és necessari comprar anticipàdament els tickets. La qüestió és que ens desvien i ens porten a una mena de taulell en el qual hi ha molts turistes en la nostra situació. Ens comencen a vendre la moto i dubtem fins al punt que decidim marxar però la persona amb la que parlem ens comenta que és tot legal i que mirem per internet els preus i tal i ja veurem com no ens està enganyant. Per algun motiu que desconnec, li comprem el bitllet i també contractem guia tot i que dubtem i molt. No obstant això, ara, podem dir que no ens van estafar. Vam arribar allà i una guia ens estava esperant amb els nostres bitllets i vam entrar a un recinte que realment estava ple. La decisió de contractar el guia va ser una de les millors que vam prendre ja que l'explicació va ser brutal de tot el recinte, un recinte que no per famós mereix menys atenció... Més enllà del Castillo, el recinte del joc de pilota és espectacular. La guia ens va explicar el procediment del joc de pilota i també ens va parlar del caràcter mercantil de la ciutat... Realment aquest visita és totalment imprescindible si esteu a la zona.
Un cop ens vam acomiadar de la nostra amiga i guia, li vam demanar si ens podia recomanar algun Cenote al qual ella aniria i ens va parlar d'
Xcajum que estava a pocs quilòmetres d'allà. Li vam fer cas com no podia ser menys, si vam aturar-nos a una carretera per petició d'un grup de gent disfressada com no havíem de fer cas a una guia tan magnífica. Era un dia caloròs i res en venia més de gust que un bany a un cenote, de camí però va començar a ploure (quina mala sort!). L'arribada a Xcajum amb pluja no va ser gaire positiva: tot estava ple de busos i cotxes, però vaja, ja estàvem allà i no teníem cap més pla així que vam comprar l'entrada que incloïa dinar, cenote i piscina i ens vam dirigir a dinar ja que era tard. Un altre cop, no ho vèiem gens clar... Un recinte ple amb buffett lliure... no pintava bé la cosa i fora continuava plovent. Què va passar però? No ho sabem però quan vam acabar el dinar i ens vam dirigir als vestidors, a la sortida estava tot buit! I el bany al cenote va ser simplement màgic. Impressiona estar en aquell forat sota terra en el que hi ha 50 metres sota teu i on veus passar els peixos, crèixer les plantes i caure la pluja... El millor bany de les nostres vides, tant que hi vam passar més d'una hora... Com sortir d'aquell lloc meravellós.
A la sortida i com ens havia agradat tant el cenote vam buscar d'altres que fossin més salvatges... no comptàvem que la temporada de pluges era per aquells volts i els cenotes estaven plens de fang. Una llàstima... Tot i això ens vam dirigir satisfets cap a Valladolid on vam arribar passada la tarda i vam buscar lloc per sopar, en aquest cas vam optar per un restaurant clàssic d'aquella ciutat El Atrio del Mayab un restaurant amb un pati encantador on serveixen menjar típic de la ciutat i l'estat yucateca. Va ser un sopar digne de menció amb un servei espectacular. La cirereta del pastís d'un dia que tot i els dubtes va sortir genial.
Comentarios
Publicar un comentario