Dia 12: Izamal, Uxmal i Mérida

 Després del gran dia que vam viure, l'endemà encaràvem el nostre darrer dia complet a Mèxic (bé, això pensàvem) i com volíem tancar "por todo lo alto" vam decidir que veuríem Uxmal, un jaciment maia que ens ho havia recomenat molta gent que havia anat a Mèxic. Abans però, recorreriem la península del Yucatan per carrteres totalment rectes i pararíem a Izamal, un dels pobles màgics del país i caracteritzat pel color groc dels seus edificis.

IZAMAL

Sortint de Valladolid cap a l'oest vam recòrrer el paisatge pla de l'estat de Yucatán fins arribar a Izamal, una petita ciutat que s'ha fet molt famosa gràcies a Instagram i altres plataformes similars ja que tot el centre històric de la ciutat està pintat de groc. Especialment destacat és el Convent de San Antonio que destaca per ser la segona esglèsia cristinana amb l'atri més gran i pel seu color groc. El poble realment mereix una aturada per donar una volta i passejar pels seus carrers colonials. A més dels característics carrers del poble, Izamal destaca també per tenir alguna resta maia en el seu centre històric. Concretament vam pujar a la piràmide d'Itzamatul la qual estava bastant bé conservada i permetia tenir unes vistes molt maques d'Izamal. Totalment recomanable.

Com encara era d'hora, vam decidir anar cap a Uxmal i dinar pel camí o al mateix jaciment maia. El camí cap allà el vam fer amb pluja (de fet ens plantejàvem parar en algun Cenote de camí però plovia molt) la qual cosa li va atorgar una perspectiva diferent al paisatge, el qual va guanyar verdor i cert aire místic. A l'hora de dinar vam arribar un desangelat Uxmal.

UXMAL

El jaciment estava buit quan vam arribar així que el primer que vam fer va ser dinar a Yax-Beh dins del recinte, on tot i les males notes que té a Google Maps, realment no vam dinar gens malament, així que si tornéssim no tindríem inconvenient en tornar.

Un cop dinats i sota una fina pluja vam decidir endinsar-nos en el paradís maia que és Uxmal. No ens havien enganyat ni ens havíem equivocat en deixar aquesta visita com si fos la cirereta del pastís... Des del nostre punt de vista un dels imprescindibled de Mèxic sense cap mena de dubte. Segurament el millor jaciment que vam visitar (segurament també va ajudar l'ambient tranquil i el clima agradable), tant per la comoditat de la visita com pel valor del que estàvem gaudint. La zona de la Pirámide del Adivino i el Convento de las Monjas és simplement espectacular. Quelcom pel record, sense exagerar. A Uxmal trobareu algun dels relleus més ben treballats de tot el món precolombí. Gaudiu sense presses perquè la visita us quedarà pel record.

Un cop passada la tarda en aquest espectacular lloc vam dirigir-nos de nou cap a la ciutat de Mèrida on ja havíem estat però des d'on  sortia el nostre vol al dia següent. Com es tractava d'una ciutat agradable vam considerar que era una bona opció passar la darrera nit allà. Abans però havíem de deixar el cotxe de lloguer que tant servei ens havia fet. Totalment recomenable el lloguer amb Álamo a Mérida, servei professional i sense sorpreses.

MÉRIDA

La tarda per Mérida la vam aprofitar per entrar a la catedral (la més antiga de l'Amèrica continental) i per donar una volteta pel centre. Mérida com ja vam dir en algun post anterior és una ciutat agradable amb un aire molt caribeny i on pots passejar tranquilament a qualsevol hora del dia. Aquest cop ens allotjàvem al Hotel Las Monjas al centre de la ciutat però en un altre orientació respecte al primer hotel a la ciutat. Bastant millor a nivell de qualitat sense cap mena de dubte aquest hotel respecte al Montejo.

Per sopar vam optar per un restaurant prop de l'hotel, el qual no recordem el nom però que destacava principalment perquè hi havia una persona cantant a la qual li vam fer gràcia per algun motiu i ens va dedicar tres o quatre cançons d'autors espanyols perquè li vam dir que èrem de Barcelona... La pluja però ens va fer marxar abans ja que estàvem sopant a una agradable terrassa.