Dia 1 Arribada als EEUU (San Francisco)
El 22 d'agost era el dia que teníem marcat al calendari des de feia mesos, era el dia que començava la nostra aventura americana. Feia uns mesos que sabíem que aquell dia començava el nostre viatge i que aquest trajecte tan llarg, passaria per Lisboa. Ho vam fer així bàsicament perquè es tractava d'una bona oferta econòmica i uns bitllets sense extres, amb tots els serveis bàsics (maleta i dinars) coberts. A més, personalment tenia bon record dels viatges que havia fet amb TAP. És veritat que és millor un vol directe, però realment les ofertes que hi havia des de Barcelona no podien competir amb el preu que vam obtenir amb els nostres bitllets de TAP.
Vam sortir realment d'hora de Barcelona cap a Lisboa, on ens esperava una escala de dues hores i mitja, en un aeroport petit on va ser molt fàcil fer l'escala. Realment Lisboa ens va convèncer de cara al futur. El vol a San Francisco, va sortir puntual i va ser (com ja esperàvem) etern. Vam tenir temps de dormir, veure unes quantes pel·lícules, fer tots els àpats que proposava la companyia i anar al lavabo unes quantes vegades... i finalment, San Francisco. Primer objectiu: passar estrangeria i poder dir que efectivament estem a EEUU. Cal dir, que l'ESTA ens el van revisar a Lisboa i que el pas per la polícia duanera va consistir en entregar els passaports, els bitllets i respondre algunes preguntes de l'estil: quants diners porteu? quant temps us quedeu? per on us moureu? etc.
Bé, ja estem, ara sí, a EEUU. Ara cal anar a l'hotel, estem destrossats i necessitem dinar alguna cosa i dormir 20 hores per això pensem que la millor opció és llogar un taxi mitjançant Booking. Segurament el cansanci fa mella però la comunicació no va ser fàcil i no tenir en compte que el tràmit fronterer a San Francisco no és ràpid precisament, tampoc (calculeu que us estareu al voltant de 40 minuts allà). No obstant això, finalment vam arribar a trobar-nos amb la nostra taxista que no estava gaire contenta però que era molt competent. El trajecte d'una hora ens va servir per veure alguna de les característiques dels EEUU: Autopistes de 8 carrils per sentit, retencions descomunals, cases de tot tipus, molta publicitat i regles de conducció laxes. Un cop entrats a la ciutat, també vam veure una de les coses que més ens van impactar de San Francisco (tot i estar present a altres ciutats): la quantitat de gent que viu al carrer en un estat de semi inconsciència suposem que a causa dels opiacis. Bé, per sort, el nostre hotel d'aquella nit, estava a la frontera invisible que separava la zona més dura del Centre de la ciutat.
L'hotel, el Super 8 by Wyndham San Francisco, està molt a prop d'Union Square, el centre neuràlgic de San Francisco i pertany a una cadena de motels que ens anirem a treure al llarg del viatge. No és un hotel de luxe ni maco, però per passar la primera nit ens sembla més que correcte: restaurants a prop, llit còmode, lavabo ampli i ben insonoritzat. Suficient per passar una nit de pas a San Francisco i més quan veiem que tenim l'agència on hem llogat el cotxe just davant. Win-win
Un cop deixada la maleta vam sortir a donar una volta (ens sabia greu dormir a les 17 hores) i ho vam passar certament malament. Feia molt fred, massa per unes persones que venien de l'estiu català i portaven l'equipatge ple de coses de màniga curta. Ens vam espantar fins i tot ja que no teníem roba per aguantar aquelles temperatures. Feia sol i un vent gèlid, la ciutat es veia maca però estava com adormida... No teníem gaires ganes de passejar, vam veure una mica l'espectacle Karaoke que feien a Union Square (ens ho vam passar bé) i vam anar a sopar a una hamburgeseria prop de l'hotel (Bartlett Hall). La nostra primera hamburguesa als EEUU va estar de luxe i a més ens va servir per aclarir una sèrie de qüestions amb el nostre cambrer mexicà, com per exemple el tema de les propines o si aquell fred era normal. Ens vam anar a dormir més tranquils, no sé si per les respostes del cambrer o perquè estàvem físicament fets caldo... No va costar dormir aquella nit (bé, eren les 19 hores).
Comentarios
Publicar un comentario