Dia 2: Yosemite dormint a Twain Harte

 Vam iniciar aquest segon dia als EEUU veient un concert de Lady Gaga per la tele a les 6 de la matinada (conseqüència del jet lag i d'haver anat a dormir a les 20 hores) i amb un esmorzar al nostre hotel, en una sala depriment que ens fa veure que l'esmorzar que oferien als motels i hotels americans no ens enamoraria. El primer punt del dia era un dels més importants del viatge i dels que més mandra ens feia: llogar cotxe. Sorprenentment tot va funcionar super bé i ràpid amb Thrifty al davant del nostre hotel i abans de l'hora prevista vam sortir amb el cotxe.

Que dir de conduir pels EEUU que no s'hagi dit ja... en resum, és una experiència que s'ha de viure algun cop a la vida. Conduir per allà no és gaire complicat: en línies generals la gent condueix bé, les carreteres són bones i els paisatges espectaculars. El cotxe és imprescindible per fer un bon tour per la Costa Oest dels EEUU: per les distàncies, per poder visitar zones remotes i també per que el trajecte forma part dels punts forts del viatge.

La primera parada que vam fer un cop teníem el cotxe va ser un supermercat Walmart a la ciutat de Dublin, bona decisió perquè ens va permetre conduir una bona estoneta i familiaritzar-nos amb el cotxe i veure una de les parts importants de la societat americana: el consum. El Walmart era immens i el primer que vam veure a l'entrar era la nevera portàtil que veníem buscant (és important portar-ne una perquè els trajectes són llargs i no sempre trobem restaurants). També vam aprofitar per comprar una mica de roba d'abric i menjar. La varietat de menjar precuinat i poc sa a EEUU és com ens l'esperàvem: abundant. Fetes les compres necessàries ens vam dirigir cap a Yosemite via Modesto. La primera parada seria l'entrada Big Oak Flat del parc nacional on havíem de comprar l'American the Beautiful Pass (American Pass pels amics) un passi anual que et permet visitar tots els parcs nacionals i monuments gestionats pel govern federal.

Vam triar Yosemite per fer la primera visita principalment per estar "a prop" de San Francisco i per ser un espai emblemàtic a California. No vam trigar en veure perquè: de sobte la carretera va pujant al mig del bosc on ja es veuen algunes sequoies, el bosc es fa més dens i de sobre baixant, arribes a Yosemite Valley, un espai obert envoltat de montanyes espectaculars (com el mític Capitán), cascades i vegetació realment suggerent. Després d'unes quantes hores voltant tant per la carretera panoràmica de la vall com havent fet alguna petita caminata vam marxar donat que ens quedaven unes quantes hores de camí fins al nostre Motel a Twain Harte. 

El camí fins aquest poble proper a Sonora ho vam fer pràcticament sols, pujant ports brutals i passant per un paisatge de camps de cereals, ranchos i alguna que altra caravana adornada amb banderes de Trump... La Califòrnia profunda té un paisatge realment maco i suggerent. Ja de nit i amb una mica de fred, arribem al Motel El Dorado a la localitat de Twain Harte (dita així perquè allà va viure Mark Twain que tenia una cabanya). El Dorado era el nostre primer motel i reconeixem que vam arribar amb una mica de por per la recepció i la gent que veiem que ocupava la resta d'habitacions, però hem de dir que vam estar molt a gust, que el poble (que estava de festes) era molt agradable i que qualitat/preu pel que ens oferien al voltant de Yosemite el lloc era de 10. Sobre la rececpció bàsicament la senyora que dirigia el motel no sabia d'on veníem i vam haver de fer-li entendre per les hores que vam trigar, respecte als veins, vam conèixer al Gregory, el típic paio que faria d'extra en una peli de veterans del Vietnam. Bon personatge que sabia que a Barcelona s'havien fet uns Jocs Olímpics...

- RESTAURANTS

El dinar el vam fer a la carretera un cop havent entrat a Yosemite, unes amanides i alguna cosa estranya que vam comprar al Walmart. Feia fred però ens va sentar molt bé el dinar.

Per sopar vam anar al centre de Twain Harte, per sopar al pub The Rock que podria ser una franquícia de pubs americans pel món (beisbol a la televisió, fustes, diversos tancs de cervesa, hamburgueses...) però no, era real. Vam sopar super bé unes hamburgueses de pollastre i un suposat taco de peix, que no estava dolent però no era un taco de peix. Cervesa bona i bé de preu a més les cambreres molt amables, els hi vam sembla exòtics i ens van preguntar si Europa era molt diferent a California... encara no sabíem com de diferent eren...