El dia comença d'hora i amb esmorzar casolà (com ja recordeu vam comprar nevera i provisions a San Francisco) i ens dirigim cap a Las Vegas, deixant enrere una ciutat, Los Ángeles que realment ens ha sorprés gratament. Són els nostres darrers dies abans d'anar a la zona més rural i volem passar per Las Vegas, una ciutat tan estimada com criticada... La ruta cap a Las Vegas inclouria alguns trams de la Ruta 66 i hem de dir que ens feia especial il·lusió aquest recorregut.
Sortim de Los Ángeles per la Interestatal 15, creuent la immensitat de barris residencials que envolten la ciutat californiana, alguns coneguts de pelis i sèries com Pasadena o San Bernardino. Les enormes retencions d'entrada a LA ens acompanyen a l'altra banda de la mitjana durant molts kilòmetres, però realment és un plaer conduir per aquestes autopistes de 5 o 6 carrils. Mica en mica anem per un paisatge cada cop més àrid fins que arribem a Barstow, petit poble creuament de carreteres que compta amb una atracció que ens ajudarà a fer més lleuger el camí, el famós dinner Peggy Sue's, un local inspirat en els anys 50: cambreres amb vestits de colors i davantal, màquines de música, fotos de famosos, tortitas, hamburgueses, sandvitxos i coca-coles amb gelat... Un lloc ben curiós on el menjar no estava gens malament, s'ha de dir, i la decoració mereixia la visita.
CALICO
Al costat d'aquest restaurant i en un paisatge ja totalment desèrtic, decidim visitar el poble abandonat (ghost town com els hi agrada dir aquí) de Calico. Calico era un antic assentament miner que en èpoques bones va ser un dels pobles més grans de la zona, avui no és més que una mena de parc temàtic reconstruit però que està interessant per veure com era un assentament miner de l'oest, amb el seu saloon, la seva església i altres edificis de fusta reconstruïts amb prou bon gust. El poble a més el veiem pràcticament sols així que té una mica d'encantant (si no fos per les tòrrides temperatures). Es paga, però val la pena el desviament.
BAKER
Des de Calico, tornem a la Interestatal 15
que ja ràpidament comença a creuar el Mojave: rectes infinites i paisatge polsegós fins que arribem a Baker, una parada que no tindria cap mena d'interès si no fos pels serveis que presta, un termòmetre que diuen que és el més gran del món i una de les grans frikades que ens trobem durant tot el viatge: una mena d'àrea de servei alienígina en un plat volador on tot estava bassat en productes marcians venuts per gent vestida de colors fluorescents... Surrealisme al mig del desert.
NEVADA
Després d'uns quants quilòmetres pel desert del Mojave a 40 graus i un sol de justícia a sobre, entrem al segon estat que visitarem en la nostra estada als EEUU: Nevada. Nevada ens rep amb tots els tòpics: desert i casinos ja només entrar. Las Vegas està aquí a prop de la frontera, però abans d'arribar a la ciutat més gran de l'Estat, decidim fer una parada a Goodsprings i concretament al
Saloon Pioneer, un lloc autèntic al mig del no res, famós per tenir una mena de memorial a Carol Lombard, ja que va ser aquí on Clark Gable va rebre la notícia de que la seva dona havia mort en un accident d'avió a poca distància d'aquest lloc perdut de Nevada. No vam dinar res perquè estàvem amb ganes d'arribar a Las Vegas, però el lloc tenia molt bona pinta.
Poca estona després de sortir de Goodsprings arribem a Las Vegas, la ciutat de la diversió enmig del desert. La primera impressió no és dolenta i trobem el nostre hotel ràpid el que ens permet gaudir d'un bany a la piscina que realment s'agraeix. Finalment estem preparats per vistar la ciutat dels casinos, però creiem que aquesta mereix una entrada pròpia del bloc.
Comentarios
Publicar un comentario