Las Vegas

 La ciutat més poblada de Nevada situada al mig del desert és una mena d'oasi de llum i entreteniment, un lloc que difícilment et pot semblar maco però que si pots qualificar de singular o curiós. Realment Las Vegas és un dels llocs més curiosos que un pot visitar als EEUU i potser fins i tot al mon,  un lloc a estones estrafolari a estones kitsch però sempre divertit.

Ens vam allotjar a The Strip, el carrer principal de la ciutat nova on estan situats els grans hotels casinos de la ciutat, el més famosos. Concretament, al New York-New York, un hotel que representa els edificis més importants de la ciutat americana. Realment l'hotel és immens (com a tots els que veiem a la ciutat) i té de tot: bars, restaurants, botigues i com no màquines, moltes màquines de tot tipus, múica i coloraines... I no només això, també altres tipus de jocs... la veritat que costarà a Las Vegas allunyar-se de la imatge de ciutat del joc.

A nivell d'estada, s'ha de dir que aquests hotels-casino compleixen amb tots els requisits dels grans hotels a nivell de comoditat i els preus són molt competitius sempre i quan no vagis en cap de setmana. El primer que vam fer un cop situats a l'hotel va ser fer un bany a la piscina de l'hotel, teníem ganes perquè feia molta calor i no sempre un es pot banyar a las Vegas... La idea era que caigués una mica el sol per poder dedicar-nos a visitar la ciutat, aprofitant que dins dels hotels de la mateixa cadena, l'aparcament és gratuït (sempre que paguis aparcament en un dels hotels). 

El primer lloc que vam visitar a Las Vegas va ser la zona "antiga" (bé, la zona menys nova...), Fremont Street, el carrer cobert d'una pantalla leed amb una tirolina que el creu i on es van situar els primers casinos de la ciutat, alguns amb neons mítics com el Circus o el Golden Nugget, al qual vam entrar per comprovar com eren els casinos de la "vella escola" i realment hem de dir que eren força més sòrdids que els actuals... Un cop vam passejar per aquest carrervam agafar el cotxe amb la idea de dirigir-nos a la part central del Strip, però abans vam fer parada en un lloc dels més coneguts de la ciutat. Qui no coneix "La Casa de los Empeños"? Doncs casualment vam aparcar el cotxe a 100 metres i vam anar a veure per fora el famós local al que evidentment no ens vam atrevir a entrar perquè ens feia por... Així som nosaltres.

Ara sí, un cop vist aquest lloc tan televisió vam agafar el cotxe i vam baixar the Strip amb el sol caient i passant pels mítics hotels que han fet famosa aquesta ciutat i aparcant el cotxe a l'hotel insignia de la cadena on ens allotjàvem: Bellagio. El Bellagio és sinònim de luxe i de fonts... i realment el lloc és espectacular. A l'interior recomanem visitar el jardí botànic en el que es fan exposicions florals de temàtiques diverses, realment era espectacular. Sortint, hi ha l'espectacle d'aigua d'aquest magnífic hotel on unes fonts immenses ragen aigua al compàs d'alguna cançó de Frank Sinatra o com en el nostre cas d'Andrea Bocelli... realment un moment pel record. Aquí comença la zona potser més divertida de las Vegas, on els grans hotels es van succeint: al davant París, amb la seva reproducció de la Torre Eiffel, al costat i sense necessitat de trepitar carrer el Caesars Palace, un homenatge a l'Imperi Romà en mig de la polsegosa Nevada... La veritat que tot està fet al detall i és digne de ser apreciat. És estrambòtic i és evident que res és real, però si deixes de pensar que estàs a Las Vegas, la reproducció dels llocs convenç bastant... Potser el lloc més especial de la ciutat sigui el Venetian, al qual entres pel Palau del Dux i amb vistes al gran Canal i al pont de Rialto accedeixes a una reproducció immensa d'un hotel/casino/centre comercial on pots gaudir de tot tipus d'espectacles (els hotels de la ciutat es barallen per tenir alguna cosa del Cirque du Soleil o algun cantant famós), restaurants de tot tipus de procedència (a preus cars, tot s'ha de dir i si és possible amb la cara del Chef Ramsey) i atraccions que no esperaries veure al mig d'una ciutat (si al nostre hotel l'estrella és una muntanya russa que passa a tocar de les habitacions, aquí ens trobem amb gòndoles). 

El dia havia estat massa intens, com aquella ciutat plena de neons al mig de no res i vam decidir anar cap al nostre hotel a dormir, un cop havíem sopat algun plat de pasta més o menys artificiós a la zona de bars del Venetian. Abans però i ja que havíem arribat fins allà no ens vam poder estar de fer una Modela i tirar uns dolars a una màquina en la que engreixaves a un porc que en algun moment et donava premis en forma de bitllets. Per desgràcia no ho vam veure, però hem de dir que la nostra posició conservadora no ens va fer patir pels nostres estalvis en cap moment. Acabava així un dia que ens havia portat des de Los Ángeles a la ciutat que mai dorm... o això diuen