Dia gran a la ruta donat que arribàvem al punt més a l'Est que visitaríem en el nostre Tour pels EEUU i a partir d'aquí començaríem la tornada cap a San Francisco. La fita era el Mont Rushmore, la famosa muntanya que té la cara de quatre presidents dels EEUU esculpida i que es trobava a poques milles del nostre allotjament i per aquest motiu vam iniciar el dia aquí.
Hem de dir que coincidim en que la muntanya és una mica decebedora (per la televisió sembla més gran) i una autèntica turistada: helicòpters, botigues de souvenirs per tot arreu, pàrquings de centre comercial a les afores, etc. També s'ha de reconèixer que quan fas el passadís de les banderes dels Estats i al fons trobes les cares esculpides et sembla inverosímil que estiguis tu allà quan ho has vist tants cops a la televisió... En qualsevol cas, un cop fet check a aquesta fita que ens vam marcar, emprendrem destí cap a l'estat de Wyoming però abans parem a un dels pobles més macos que vam veure en tota la ruta i que està a pocs quilòmetres de les famoses cares: Deadwood (South Dakota). Deadwood és un poble totalment abocat al turisme però molt cuidat i molt maco ja que té una història molt vinculada amb alguns dels pistolers més importants del far west: Calamity Jane (potser la pistolera més important) i Wild Bill, la seva parella. Ells estan enterrats al Cementiri de Mount Mouriah a les afores del poble i un lloc força recomanable perquè amb una petita guia que et donen pots anar recorrent la història d'aquella zona tan dura a través dels personatges: banquers, pioners, mormons, masons i per suposat bandolers. Tots tenen la seva zona. L'emplaçament a més del cementiri és molt maco al mig d'un bosc.
De baixada al poble, carrers amb flors i cases de fusta al pur estil de l'oest americà. Realment un lloc per dedicar-li unes hores tant per la seva història i com de cuidat està, com per l'entorn, ja que ens trobem en una zona muntanyenca frontera entre els dos Estats. Un cop patejat Deadwood, decidim continuar per South Dakota per veure una d'aquelles coses frikis que han alimentat aquest viatge: parlem del centre geogràfic dels EEUU continentals que es troba al poble de Belle Fourche. Per entendre'ns és el punt mig dels EEUU + Alaska (no comptem illes ni res similar). Res, una pedra al terra amb un mapa envoltat de les banderes dels Estats i alguns memorials als veterans de les guerres en les que ha participat EEUU. Com ja teníem gana i ens quedava força trajecte, vam decidir dinar a Belle Fourche i va ser un encert, perquè vam trobar l'
Stadium Sports Grill on feien unes hamburgueses i unes amanides de pollastre molt bones i l'ambient era força autèntic.
Havent dinat, sortim de Dakota del Sud i entrem a Wyoming on ens rep la Devil's Tower, coneguda perquè Spielberg va ambientar en ella la pel·lícula "Encuentros en la Tercera Fase". Realment és una formació molt curiosa en mig del no res i plagada de gossos de les praderes, potser un dels animals més simpàtics que existeixen. Com tampoc teníem gaire temps i ens quedaven moltes hores, no vam aturar-nos molta més estona de la necessària però realment era un lloc impressionant.
A partir d'aquí, carretera fins a Cody visitant, tot s'ha de dir per carreteres espectaculars: primer la Interestatal 90 que té fama de ser una de les carreteres principals dels EEUU amb menys trànsit i es que realment passa per una zona força despoblada i entre Gill
ette i Buffallo (uns 80 km) no hi ha ni una sola població. A Buffalo ens vam desviar per agafar l'Estatal 16, una carretera simplement espectacular que creua el Tensleep Canyon un paisatge muntanyenc amb revolts però on mana la tranquilitat. Realment una de les carreteres del viatge on et podies imaginar a cavall mastegant alguna herbeta de la zona. Màgic.
Finalment i després de moltes hores de cotxe, vam arribar a la nostra destinació Cody, el poble de Buffalo Bill porta a Yellowstone. El nostre hotel aquí era un dels més frikis de tot el viatge i realment no va defrudar. Totalment recomanat pels amants de la taxidèrmia especialment l'africana... quina col·lecció d'animals dissecats! L'hotel en qualsevol cas força bé, tot s'ha de dir. El seu nom era
AmericINN by Windham això sí, de Cody no vam veure gaire cosa, vam arribar tard i ens va costar trobar quelcom per sopar, tant que ens vam haver de conformar amb anar a un Wendy's... i no sé si teníem les expectatives molt baixes amb el lloc, però la burger de pollastre ens va semblar bastant decent per anar-nos a dormir després d'un dia de cotxe...
Comentarios
Publicar un comentario