Vam començar el dia a la petita Dubois, al mig del no res de l'Estat de Wyoming esmorzant a un lloc que per decoració podria estar a Estocolm o Helsinki (ja sabeu típica cafeteria nòrdica amb mobles clars de fusta) però que per la parròquia que hi havia prenent el cafè no deixava cap mena de dubte: estàvem a l'oest dels EEUU: camises de quadre, texans, botes, gorros de cowboy, algú portava fins i tot esperons... entre surrealista i entranyable.
Després d'un cafè i un bagel vam iniciar un nou dia de ruta comprovant que encara quedava una mica de fum de l'incendi del dia anterior però que la carretera continuava oberta (després veuríem per la televisió que al final d'aquell dia el foc va revifar i finalment tancarien els accessos a Dubois) i desfent el camí vam arribar a l'entrada al Grand Teaton N.P. Aquest Parc Nacional no tant conegut per nosaltres és una mena d'extensió de Yellowstone (estan connectats) que agafa una serralada impressionant entre rius i llacs. Realment el lloc era preciós i super fotogènic, ens vam quedar amb moltes ganes de fer alguna de les rutes que portaven cap als llacs als peus de la serralada... El que si que vam fer però va ser visitar la cabana de T.A. Moulton, un lloc solitari amb tota la paret del Grand Teaton de fons, certament una bona metàfora de la duresa que suposava viure en aquesta zona i que ara és un dels llocs més fotografiats de Wyoming. També vam poder parar pel poble-museu fuster de Menors Ferry on hi ha algunes cases de la colonització d'aquest territori i la preciosa capella de la Transfiguració, una ermita de fusta super fotogènica. En aquest poble vam tenir la sort de gaudir d'una recreació històrica on ens van explicar, a part de com es pronunciava correctament Lincoln, com es va colonitzar aquella zona i quines eren les condicions que el Govern federal posava als nous pobladors. Tot això mentre sonava un banjo.
Una vegada visitat el Grand Teaton sortíem de Wyoming sense aturar-nos a Jackson, tal com volíem, per falta de temps. Entràvem a un nou estat, aquest cop era el torn d'Idaho l'estat amb les millors patates. Poc sabíem d'aquest estat excepte que Manolo García el citava en una cançó però el paisatge que vam veure ens va agradar molt. Vam parar a dinar a Idaho Falls, una de les ciutats més grans de l'estat amb una espectacular temple mormó i un riu que forma unes cascades que donen nom a la ciutat. Vam dinar com no podia ser d'una altra manera un bon tros de carn amb una patata d'Idaho farcida, realment espectacular (
LongHorn Steakhouse). Havent dinat ens va venir de gust visitar el temple mormó que teníem al costat del restaurant i que tenia uns jardins molt macos... El temple és una mole blanca coronada per una figura daurada d'un àngel tocant una trompeta, no sé com ens vam ficar dins del temple però per sort la nostra vergonya habitual ens va evitar el desig d'entrar, perquè sembla que està prohibit entrar si ets mormó... Vam sortir corrents i vam veure com algú de seguretat corria a tancar les portes... Per sort, ens vam fer els longuis i vam entrar a una mena de casa parroquial on unes noies ens van explicar en que consistia la seva religió i una ens va dir que havia estat de vacances a Espanya i li havia agradat molt tot plegat... Vist Idaho Falls sense haver vist la llum del mormonisme, vam marxar d'allà. Entràvem llavors a un altre Idaho, una llanura de camps de cereals entre pluja perquè de sobre el cel es va posar negre i va començar a ploure (per primer cop tot el viatge).
Però teníem una missió, que no era altra que visitar el mític Museu de la Patata d'Idaho a la preciosa localitat de Blackfoot que a més estava en mig de la fira del comtat... El museu segurament era un dels llocs més bizarros que vam visitar en el nostre viatge, però la parada mereixia la pena tant per veure la família patata cantant, la patata Pringle més gran del món com per la botiga de souvenirs millor d'aquelles contrades. Espectacular. Després d'aquesta visita tan emocionant vam conduir una estona més fins a la nostra destinació, el poble de Twin Falls on ens vam allotjar a un hotel d'autopista que estava realment molt bé i on vam poder gaudir de la piscina per exemple (Comfort Inn & Suites). Resulta curiós que un hotel d'àrea de servei sigui agradable, però realment aquest ho era i molt...
Comentarios
Publicar un comentario