Entradas

Dia 2: Yosemite dormint a Twain Harte

Imagen
 Vam iniciar aquest segon dia als EEUU veient un concert de Lady Gaga per la tele a les 6 de la matinada (conseqüència del jet lag i d'haver anat a dormir a les 20 hores) i amb un esmorzar al nostre hotel, en una sala depriment que ens fa veure que l'esmorzar que oferien als motels i hotels americans no ens enamoraria. El primer punt del dia era un dels més importants del viatge i dels que més mandra ens feia: llogar cotxe. Sorprenentment tot va funcionar super bé i ràpid amb Thrifty  al davant del nostre hotel i abans de l'hora prevista vam sortir amb el cotxe. Que dir de conduir pels EEUU que no s'hagi dit ja... en resum, és una experiència que s'ha de viure algun cop a la vida. Conduir per allà no és gaire complicat: en línies generals la gent condueix bé, les carreteres són bones i els paisatges espectaculars. El cotxe és imprescindible per fer un bon tour per la Costa Oest dels EEUU: per les distàncies, per poder visitar zones remotes i també per que el traject

Dia 1 Arribada als EEUU (San Francisco)

 El 22 d'agost era el dia que teníem marcat al calendari des de feia mesos, era el dia que començava la nostra aventura americana. Feia uns mesos que sabíem que aquell dia començava el nostre viatge i que aquest trajecte tan llarg, passaria per Lisboa. Ho vam fer així bàsicament perquè es tractava d'una bona oferta econòmica i uns bitllets sense extres, amb tots els serveis bàsics (maleta i dinars) coberts. A més, personalment tenia bon record dels viatges que havia fet amb TAP. És veritat que és millor un vol directe, però realment les ofertes que hi havia des de Barcelona no podien competir amb el preu que vam obtenir amb els nostres bitllets de TAP. Vam sortir realment d'hora de Barcelona cap a Lisboa, on ens esperava una escala de dues hores i mitja, en un aeroport petit on va ser molt fàcil fer l'escala. Realment Lisboa ens va convèncer de cara al futur. El vol a San Francisco, va sortir puntual i va ser (com ja esperàvem) etern. Vam tenir temps de dormir, veure un

Costa Oest dels EEUU: Preparació d'un viatge mític

Imagen
 En algun moment després de tornar de Vietnam vam començar a preguntar-nos: i l'any vinent què? EEUU mai havia format part de les travesses per ser el viatge principal de l'any. Suposo que masses hores de viatge, la gastronomia no crida o sempre hem escoltat que no hi ha res a veure a nivell monumental (sempre ens agrada combinar monuments i natura en els nostres viatges). Sigui com sigui vam començar a veure youtubers que parlaven de la Ruta 66 o d'altres viatges en cotxe per Nord-Amèrica i realment ens va entrar una mica de ganes de fer una ruta llarga en cotxe i mirant pàgines diverses vam poder comprovar com de divertit podria ser preparar una ruta per EEUU... I res ens vam embarcar en aquest viatge. Teníem clar que no volíem fer la Ruta 66 típica, la primera idea era anar de Chicago a Los Ángeles per Yellowstone, el que ens obligava a passar per estats pocs coneguts com Iowa o Nebraska. Quan vam començar a mirar els preus del lloguer del cotxe ràpidament vam girar d

VIETNAM 2023: Historia de un gran viaje en grupo

Este viaje comienza en 2020, año de la pandemia cuando nos disponíamos a viajar en grupo a Vietnam. Era el viaje de nuestras vidas para muchos de nosotros y nos hacía una ilusión tremenda poderlo compartir con nuestros amigos. Todo estaba planeado: los billetes mirados, la ruta buscada y los integrantes del viaje también decididos. Pero cuando todo parecía encaminarse a ese viaje por el sudeste asiático vino la pandemia y tuvimos que guardarlo en un cajón hasta una mejor ocasión. El resto es historia... pasados los años teníamos dudas sobre si esa mejor ocasión iba a llegar pero a principios de 2023 y después de hablarlo con gran parte de los integrantes de ese viaje decidimos retomarlo y ponernos a trabajar en el que queríamos que fuese uno de los mejores viajes de nuestras vidas. Éramos un grupo razonable de 6 personas los cuales nos conocíamos y muchos habíamos viajado juntos y  éramos conscientes de los vicios de cada uno pero siempre nos lo habíamos pasado bien. Este viaje lo quer

Darrer dia a Mèxic

Imagen
 S'acabaven les nostres vacances a Mèxic, on havíem descobert un país meravellós durant les dues setmanes que havíem estat. La idea era volar des de Mérida a Ciutat de Méxic i des d'allà amb temps de sobra per agafar el nostre vol a Barcelona. Però no va anar ben bé així... Vam matinar per agafar el nostre vol intern de Viva direcció Ciutat de Mèxic des de l'aeroport de Mérida, un aeroport modern i còmode, però la cosa no va començar bé. El nostre era l'únic vol amb retard de tot l'aeroport... Retard considerable però que no ens feia perillar el vol a Barcelona però que com us podeu imaginar quan heu de fer una escala, ens va omplir de nervis. Finalment vam sortir amb unes dues hores de retard i vam arribar a Ciutat de Mèxic, on ens havíem de dirigir a la nova porta per agafar el vol direcció Madrid. Anàvem sobrats de temps i vam decidir dinar a una hamburgueseria (força correcta) que hi havia a la terminal). Tranquilament ens vam afegir a la cua per poder pujar a l

Dia 12: Izamal, Uxmal i Mérida

Imagen
 Després del gran dia que vam viure, l'endemà encaràvem el nostre darrer dia complet a Mèxic (bé, això pensàvem) i com volíem tancar "por todo lo alto" vam decidir que veuríem Uxmal, un jaciment maia que ens ho havia recomenat molta gent que havia anat a Mèxic. Abans però, recorreriem la península del Yucatan per carrteres totalment rectes i pararíem a Izamal, un dels pobles màgics del país i caracteritzat pel color groc dels seus edificis. IZAMAL Sortint de Valladolid cap a l'oest vam recòrrer el paisatge pla de l'estat de Yucatán fins arribar a Izamal, una petita ciutat que s'ha fet molt famosa gràcies a Instagram i altres plataformes similars ja que tot el centre històric de la ciutat està pintat de groc. Especialment destacat és el Convent de San Antonio que destaca per ser la segona esglèsia cristinana amb l'atri més gran i pel seu color groc. El poble realment mereix una aturada per donar una volta i passejar pels seus carrers colonials. A més dels c

Dia 11: Valladolid, Chichén Itza i els Cenotes.

Imagen
 Continua el nostre periple pel Yucatán des de Valladolid una petita ciutat colonial que és totalment recomanable per la situació i per com és de maca. Matinem a Casa San Roque, l'hotel que estem ocupant al centre de la ciutat i que és molt maco i aquest primer dia ens dirigim a un dels plats forts de qualsevol viatge a Mèxic: Chichén Itzá. De camí cap allà per la carretera nacional al passar un poble ens aturen una gent que va vestida com de Polícia turística i ens comenten que per anar a Chichén Itza hem de comprar els bitllets allà. Realment confíem ja que no ens ho hem mirat i pensem que pot estar tan col·lapsat que potser si que és necessari comprar anticipàdament els tickets. La qüestió és que ens desvien i ens porten a una mena de taulell en el qual hi ha molts turistes en la nostra situació. Ens comencen a vendre la moto i dubtem fins al punt que decidim marxar però la persona amb la que parlem ens comenta que és tot legal i que mirem per internet els preus i tal i ja veure