2 PEL MON

 L'inici de la jornada d'una ruta pels EEUU comença buscant una màquina de gel en un motel i buidant l'aigua de la nevera... rutina de vacances. Un cop fetes aquestes tasques bàsiques de supervivència sortim de Flagstaff, ciutat que malauradament no vam poder visitar i ens dirigim cap a Monument Valley, en la frontera entre Utah i Arizona, on ens trobem ara. El paisatge definitivament ha canviat, ja no és desèrtic si no que s'assembla més al que estem acostumats per exemple de la Meseta castellana. Als pocs km de sortir a Flagstaff, parem a un lloc que sembla curiós (és una parada quasi improvisada), es tracta de Wupatiki National Monument, un paratge protegit on hi ha ruines dels natius americans, en aquest cas dels Pueblo. El lloc és impressionant, no només pel paisatge semi estepari sinó que també per aquelles construccions que s'assemblen a una mena de castells i que no relacionaríem mai amb la imatge que tenim dels indis americans. A més, de tot això, aquest ll...

 Bé, ara sí, havent visitat Las Vegas es podia dir que ara sí, començava la nostra ruta realment per l'Amèrica més profunda, el que tant havíem preparat i el que tantes ganes teníem de veure... Ja no dormiríem a cap ciutat gran fins al final del viatge a San Francisco. El primer objectiu en aquest tram del viatge era visitar el Grand Canyon National Park, un dels llocs naturals més famosos del món. Abans però teníem un llarg camí que recòrrer. Sortim de Las Vegas havent dormit bé i havent esmorzat mentre altra gent continuava jugant les seves partides... Aquell dia faríem un tram de la famosa ruta 66 però abans havíem d'arribar al nostre tercer estat del viatge, Arizona. Al poc de sortir de Las Vegas el paisatge canvïa a una mena de desert pedregós amb algunes granges solars i poc més, fins arribar a la frontera estatal, on està la presa Hoover, un dels grans mites de l'enginyeria i que durant molts anys va ser la presa més alta del món. Aquesta obra està just a la frontera...

 La ciutat més poblada de Nevada situada al mig del desert és una mena d'oasi de llum i entreteniment, un lloc que difícilment et pot semblar maco però que si pots qualificar de singular o curiós. Realment Las Vegas és un dels llocs més curiosos que un pot visitar als EEUU i potser fins i tot al mon,  un lloc a estones estrafolari a estones kitsch però sempre divertit. Ens vam allotjar a The Strip, el carrer principal de la ciutat nova on estan situats els grans hotels casinos de la ciutat, el més famosos. Concretament, al New York-New York, un hotel que representa els edificis més importants de la ciutat americana. Realment l'hotel és immens (com a tots els que veiem a la ciutat) i té de tot: bars, restaurants, botigues i com no màquines, moltes màquines de tot tipus, múica i coloraines... I no només això, també altres tipus de jocs... la veritat que costarà a Las Vegas allunyar-se de la imatge de ciutat del joc. A nivell d'estada, s'ha de dir que aquests hotels-casino...

 El dia comença d'hora i amb esmorzar casolà (com ja recordeu vam comprar nevera i provisions a San Francisco) i ens dirigim cap a Las Vegas, deixant enrere una ciutat, Los Ángeles que realment ens ha sorprés gratament. Són els nostres darrers dies abans d'anar a la zona més rural i volem passar per Las Vegas, una ciutat tan estimada com criticada... La ruta cap a Las Vegas inclouria alguns trams de la Ruta 66 i hem de dir que ens feia especial il·lusió aquest recorregut. Sortim de Los Ángeles per la Interestatal 15, creuent la immensitat de barris residencials que envolten la ciutat californiana,  alguns coneguts de pelis i sèries com Pasadena o San Bernardino. Les enormes retencions d'entrada a LA ens acompanyen a l'altra banda de la mitjana durant molts kilòmetres, però realment és un plaer conduir per aquestes autopistes de 5 o 6 carrils. Mica en mica anem per un paisatge cada cop més àrid fins que arribem a Barstow, petit poble creuament de carreteres que compta am...

 Los Ángeles, la ciutat que tothom ens va dir que no era gaire recomanable i que ens podíem estalviar, ens va rebre amb un preciós dia i una mica de caloreta, que després dels primers dies a California vam agrair. El primer que vam fer va ser dirigir-nos a Tiago Coffee  un local a Hollywood Boulevard on vam esmorzar magnificament. El dia començava molt bé. La nostra primera parada a Los Ángeles, seria precisament Hollywood Boulevard que vam veure al matí amb poca gent i vam poder anar buscant les estrelles dels nostres personatges favorits o almenys aquells coneixiem... després ens vam internar al Teatre Xinés on estan les marques de les mans i peus de molts personatges famosos del cinema i de la música (bé i també de l'esport) i al Teatre Dolby (antic Kodak) vam poder veure l'entrada del lloc on s'entreguen els òscars.  Vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a el Cementiri de Westwood conegut com el cementiri dels famosos. De camí vam poder gaudir d'una primera incu...

 El segon dia de ruta vam sortir de Twain Harte ben d'hora i amb un fred força important. La primera experiència a un motel va estar molt bé i fins i tot ens vam poder acomiadar del nostre "amic" Gregory.  La idea era anar cap a Los Ángeles passant el dia al Sequoia National Park... forces quilòmetres però amb la idea de dinar al Parc el era tot viable... La ruta fins al segon Parc Nacional va anar per una petita carretera anomenada La Grange Road que creuava uns camps de blat daurats espectacular. Només portàvem dos dies recorrent Califòrnia i ja estàvem meravellats amb la varietat de paisatge que estàvem contemplant. L'arribada al Sequoia National Park la vam fer per Big Stump Entrance per la qual cosa el primer que vam visitar és Kings Canyon (els dos parcs nacionals estan units) i el primer gran arbre que vam poder contemplar és el General Grant, un arbre immens que impressionava. La visita a les sequoies es fa per camins ben pavimentats que passen per boscos, seq...